MANIFEST TRANSMEDIA, EL FUTUR DEL STORYTELLING - Belén Albiol

El Manifest Transmedia presenta 11 principis que resumeixen els fonaments de les narratives transmedia. Ja vam veure els 7 manaments de la narrativa transmedia, proposats per Henry Jenkins i els 8 principis o elements proposats per Jeff Gómez.

En aquest cas, el manifest no s’adscriu a una sola persona, sinó a un grup de professionals i investigadors, composat per Maike Coelle (guionista i dramaturga per a jocs, films i transmedia), Kristian Costa-Zahn (encarregat de Creació de UFA Lab i UFA), Maike Hank (editora, social media manager i font d’un periòdic alemany), Katharina Kokoska (consultora web, bloguera i CEO de Servicio Creativo, una agència online), Dorothea Martin (conceptes transmedia i storytelling), Patrick Möller (transmedia storyteller i community manager, creador amb Dorothea Martin d’imaginary friends) Gregor Sedlag (Dissenyador, il·lustrador i autor de còmic) i Philipp Zimmermann (guionista i autor freelance per a UFA Lab)

Com a part del projecte "High Flyers”, els nou professionals de diversos camps dels mitjans de comunicació tenen la seua atenció fixada en com les històries seran explicades en el futur. Diuen que van decidir explicar la seua visió com una història transmediàtica i, durant el seu treball en el projecte no solament van desenvolupar un nou univers narratiu, sinó també el Manifest Transmedia. El treball va ser presentat el 12 i 13 d’octubre de 2013 en la conferència StoryDrive, a Frankfurt.

La introducció del manifest resa:

L’art del storytelling ha estat sempre subjecte al canvi. A través del procés de digitalització i la conseqüent convergència mediàtica, ara estem a la vora d’un salt quàntic. Ja no som espectadors, oients, lectors, usuaris o jugadors. Avui, som ‘experimentadors’, els rols i comportaments dels quals canvien segons com utilitzem i ens aproximem als mitjans de comunicació (media).  

Amb aquesta realitat en ment, prenem aquesta oportunitat per a proposar onze tesis sobre el futur del storytelling.

Aquestes tesis o principis son:

Tesi 1: Reclamant la realitat (claiming reality)

La ficció reemplaça a la realitat, arribant a ser tan envoltant com siga possible.

Tesi 2: Madrigueres de conill (Rabbit holes)

La història ofereix múltiples punts d'entrada a l'experimentador, en funció del medi i la situació en què s'utilitza.

Tesi 3: Història de l’univers (Story universe)

L’experimentador ja no segueix un únic fil dramàtic, sinó que escollix entre diverses històries que es creuen, fonent-se en una sola història-univers.

Tesi 4: Interactivitat (Interactivity)

Els experimentadors es comuniquen entre ells i amb personatges de ficció, així participen activament en la història i influeixen en el seu arc general.

Tesi 5: Contingut generat per l’usuari (Usergenerated content)

La història-univers permet a l’experimentador contribuir creativament en punts concrets de la història.

Tesi 6: Transmedialitat (Transmediality)

La història-univers no es limita a un sol mitjà, sinó que pren l’avantatge de les forces de cadascun per a crear una cosa nova, fruit de la seua simbiosi.

Tesi 7: Storytelling basat en la localització (Location based storytelling)

L’experimentador es converteix en el vehicle de la ficció, visitant llocs reals on es desenvolupen parts de la història-univers.

Tesi 8: Inclinació endavant, inclinació enrere (Lean back, lean forward)

La història-univers atrau diferents tipus d’experimentadors, oferint varietat de rols per a usuaris més actius i més passius.

Tesi 9: Infinitud (Infinitude)

La història-univers té el potencial de convertir-se en un sòl de cultiu per a una història que no acaba mai, entre seqüeles, escissions i la reutilització perpètua d’elements de la història.

Tesi 10: Pagament múltiple (Multipayment)

La diversificació del storytelling permet el model de pagament freemium: free, gratuït, i premium (freemium-payment-model). Açò indueix múltiples contribucions per l'experimentador.

Tesi 11: Treball col·laboratiu (Collaborative work)

La història-univers es desenvolupa en col·laboració per un equip versàtil i interdisciplinari, la gamma d'habilitats del qual pot satisfer les demandes basades en l'experiència de la narració.

¿Qué penseu? En els tres anys posteriors a la presentació del manifest, ¿hem vist la direcció de la narrativa transmedia apropar-se a aquestes tesis? Si així ho veieu, podeu signar el manifest vosaltres mateixos i mateixes, unint-vos als més de 400 manifestants en la web https://transmedia-manifest.com/.

NARRATIVA TRANSMEDIA: UNA CUESTIÓN DE EMOCIÓN - Marina Arias Torres

Al final, el éxito de la Narrativa Transmedia reside en una particularidad intrínseca de esta: el consumo activo. Se suele definir el Storytelling como “el arte de contar historias”, pero me gusta dejar de lado los convencionalismos y conocer otros análisis que van muchos más allá, como el que aporta Snijders, puntualizando que es “el arte de dar sentido”. Este término abarca dos actividades, la de contar y la de reelaborar, apelando al vínculo que se debe crear entre el narrador y su público.

El arte de dar sentido, el arte de la experiencia. Esa es la estrategia del storytelling, la vivencia de la experiencia a las que damos forma con el fin de ser compartidas. El mensaje es el que da coherencia y valor a la experiencia, si el mensaje no es claro, desaparece el significado y la creación de la experiencia. Así pues, esta capacidad de la Narrativa Transmedia de hacernos vivir la experiencia, supone la razón por la que se crea esta conexión narrador-público. Surge entonces un vínculo emocional que, para no resquebrajarse, se deberá atender a la solidez del mensaje, la interpelación continuada y personajes arquetípicos.

Podemos decir que la transmedialidad se constituye como la unión de las múltiples subjetividades que la configuran. Podemos sacar algunos datos comunes a toda narración transmedia si decidimos analizarlas a partir de su componente emocional:

• Postura activa del usuario: habla, interpreta, valora, opina, pregunta, propone...
• Reacciones psicofisiológicas y estímulos afectivos
• Identidades compartidas siempre que la historia aporte emocionalidad e identificación individual o colectiva
• Una acción tanto subjetiva como social que permite la constante reelaboración de relatos, evolucionando con las disposiciones de los consumidores

Bien, este espacio de sistemática emoción se extiende a diversas prácticas sociales transmediáticas. Una de ellas puede ser el Periodismo Transmedia, donde las historias son contadas mediante plataformas interactivas que potencian la participación y acción ciudadana. De hecho, podéis profundizar más sobre este tema accediendo a la entrada de esta semana de mi compañera Helena, donde el rol del lector ayuda a la co-creación de las noticias y el factor emocional implica su éxito o fracaso. La parte fundamental es la potenciación de la participación a nivel social y la producción de historias transversales que completan la original.

Asimismo, la emoción se asienta como una gran potenciadora de los recuerdos. Sólo hace falta hacer un recorrido mental de aquellos recuerdos que se mantienen en  nuestra mente, para concluir que las personas recordamos aquellos momentos o historias que han entrado en contacto con nuestro sistema límbico, estableciendo algún tipo de emoción. Detalles importantes de nuestra vida son grabados en la memoria, mientras que el espacio ocupado por otras racionalidades que no se practican, como los problemas de física de la escuela o los nombres de los ríos y sus afluentes, con el paso de los años, acaban por desvanecerse. Por ello, el volumen de recuerdos imborrables a golpe de emociones, es el juego principal de toda publicidad. El storytelling consolida los recuerdos de aquellas marcas que quieren permanecer en nuestra retina y, más tarde, en nuestra memoria. En estos tiempos, hablamos de unos mensajes publicitarios que encontrarán su triunfo con la cesión de contenidos al usuario, quien pasa a ser un consumidor activo y participa en la cadena de valor de las creaciones.

Por último, la televisión social se establece como un fenómeno transmediático emergente, que ha conseguido compaginar el uso simultáneo de la televisión y las redes sociales de manera interactiva. Tiene un componente emocional, ya que el usuario de la información es un colaborador más de la creación de contenido, rompiendo así el consumo pasivo de la televisión tradicional. La apelación de la televisión social a los sentimientos del público consigue atarlo emocionalmente al programa, de manera que sienta necesidad de seguir atento, de crear nuevos contenidos a través de otras plataformas. Se logra una mayor fidelización de la audiencia: el espectador quiere saber más, interactuar en más canales, crear más relatos.

Nos encontramos con el caso de Salvados, programa presentado por Jordi Évole, donde se aportan diversos recursos narrativos que ayudan a las creaciones de nuevo contenido. Cada ventana permite desarrollar una nueva narración (internet, televisión, redes…), y todas tienen a su disposición diversos puntos de entrada de la historia. Salvados, gracias a su combinación de la información con el entretenimiento, se abren nuevas tendencias críticas y una interacción más cercana con el público. La cercanía ayuda a la creación de un vínculo emocional, así como el paso a un perfil de audiencia activa, logrando unos lazos de fidelidad entre esta y el medio.

NARRATIVA TRANSMÈDIA I ESPORT- Helena Ramon Avelino

Les xarxes socials, a les quals s'apliquen diferents estratègies de comunicació, fan crèixer la història amb l'aportació de relats exclusius a l'hora que comparteixen i divulguen relats complementaris.

Utilitzant diferents canals podem presentar una història que s'alimenta pels distints mitjans socials que hem triat. Per transmetre transmediàticament un partit de futbol en viu, abans només s'utilitzava el YouTube. Ara s'utilitzen altres xarxes socials a través de les quals els equips, competicions i associacions realitzen la promoció de les seues activitats. Algunes d'aquestes són Facebook, Twitter i Instagram. També Vimeo en alguns casos i, per descomptat, la que més novetats està aportant a l'storytelling esportiu: Snapchat

L'storytelling s'ha relacionat sempre amb el costat emocional dels receptors i l'esport és un bon exemple d'això. Els mateixos equips esportius busquen abonats referint-se a la connexió que mantenen amb els seus aficionats, és a dir, que s'intenta aprofundir en la manera de connectar amb els seus seguidors.

Tracten de crear. mantenir, i ampliar la comunitat al voltant del projecte. Ja no és tant el mantenir una comunitat d'esportistes interessats en el projecte, sinó aconseguir aplegar al públic més ampli i heterogeni possible. Per això, creix la presència i interacció a xarxes com les esmentades abans. Abans trobàvem la publicitat en televisió, premsa o ràdio, però ara ja no es produeix en aquestos formats per tal d'advocar per un estil propi on la xarxa és l'escenari on es posa en pràctica el màrqueting.

S'ha de tenir en compte que cada xarxa social té un usuari amb un perfil demogràfic molt concret. Per aquest motiu, una interconnexió de ferramentes socials pareix ser la tendència que s'està implantant per abraçar a tot el públic. Per exemple, en un partit de futbol, si volem apropar l'experiència de gaudir d'ell a tot el món, podem utilitzar Facebook, Twitter, Instagram, Youtube, etc., però no tenim per què rebutjar unes en detriment d'altres.

L'NBA té la implicació màxima a través dels seus canals. Des de Youtube amb resums de partits o millors jugades, passant pel Twitter i seguiment de partits, fins a Instagram i el seu eix en accions més destacades. Tot un món que es completa amb el Facebook, Snapchat i una aplicació que et permet veure els partits amb estadístiques completes.

En conclusió, aquestes podrien ser les característiques principals de la interconnexió digital dels mitjans per al màrqueting esportiu: abast a tots els usuaris, requereix treball previ, durant i després de l'event, formació dels empleats de comunicació, missatge adaptat al mitjà i producte explotat per diferents víes.

I fins ací per hui. Espere que vos haja agradat i bona setmana!!!

Narrativas transmedia: cuando todos los medios cuentan, de C. A. Scolari- Helena Ramon Avelino

El tema d'estudi aquesta setmana serà el llibre de C. A. Scolari, Narrativas transmedia: cuando todos los medios cuentan, un dels més estudiats en el que a la narrativa transmèdia es refereix. És una obra clau, ja que abraça i recopila tot el que s'ha escrit sobre el tema. Aquesta obra és un retrat ampli de la nova manera en què els ciutadans s'apropen a l'experiència lectora, quan llegir s'entén com l'acció de submergir-se en un univers narratiu.

L'obra d'Scolari és una extensa anàlisi del panorama actual de les narratives transmèdia, d'eixos universos discursius que s'expressen i es difonen a través dels llibres, el cinema, la televisió, la web o els telèfons, entre altres mitjans. Les dimensions d'aquest treball abracen des dels intents per consensuar una definició de l'objecte d'estudi fins a les experiències menys conegudes del periodisme transmèdia o el fenòmen de la gamificació de la indústria de l'entreteniment.

L'autor comença avisant sobre la naturalesa canviant del panorama mediàtic en el qual ens trobem. Seguidament, l'obra es divideix en set grans seccions temàtiques al llarg de les quals tracta sobre què són les narratives transmèdia, com es produeixen i com es consumeixen; començant amb una introducció, l'obra se centra en els processos de producció i finançament del transmèdia storytelling; presenta numerosos exemples de projectes transmèdia de ficció i no ficció; comenta les peculiaritats del branding i el merchandising en les narratives transmèdia; avança les noves fronteres de les mateixes; i finalment acaba amb els continguts transmediàtics produïts pels usuaris i per les comunitats de fans, amb l'objectiu de fer comprendre la potencialitat que ofereixen les narratives transmèdia en els diferents mitjans i plataformes de comunicació.

Una altra característica important del llibre és que s'inclouen nombroses entrevistes, oferint testimonis de múltiples autors i especialistes en el tema. La primera entrevista té a Henry Jenkins (figura clau en la popularització del concepte de transmèdia storytelling) com a protagonista. D'aquest autor ens parlarà aquesta setmana Marina Arias més extensament.

L'obra té un valor innegable pel seu tractament d'alguns dels temes més actuals de la producció transmèdia: la necessitat d'una guia del món narratiu, la problemàtica del finançament en els diferents models de negoci o les peculiaritats de les diferents estratègies de desenvolupament d'un projecte transmèdia.

En conclusió, aquest llibre ens ensenya a conviure amb l'univers transmèdia, descobrint-nos les oportunitats que aporta en diferents sectors, recorrent des de l'origen els processos de convergència mediàtica i descrivint-ho tot fins a acabar conformant un complet trencaclosques de les narratives transmèdia.


I fins ací l'entrada de hui. Si vos ha agradat, vos esperem la propera setmana amb noves aventures transmediàtiques!