NARRATIVA TRANSMÈDIA EN HARRY POTTER- Helena Ramon Avelino

L’univers narratiu permet la creació de múltiples punts d’accés a la història i estimula l’exploració del mateix per part de l’audiència, la qual ha adoptat un paper crucial en la construcció narrativa del relat, de manera que ja no tan sols som consumidors del producte, sinó també productors.

Actualment, saga de llibres o pel·lícules, per exemple, representen una marca que té presència en diferents mitjans, llenguatges o àrees comercials. La narrativa transmèdia és un mode que van adoptar les corporacions per estendre les seues bases i assolir nous públics. Amb la revolució digital, és fonamental la creació d’un univers que done suport a molts personatges i històries.

La matèria que anem a tractar hui va a ser aquesta narrativa transmèdia existent a Harry Potter. Tot comença l’any 1997 amb la publicació del primer llibre de la saga Harry Potter y la piedra filosofal, i al què segueix una sèrie de novel·les fantàstiques escrites per l’autora britànica J. K. Rowling: Harry Potter y la cámara secreta, Harry Potter y el prisionero de Azkaban, Harry Potter y el cáliz de fuego, Harry Potter y la Orden del Fénix, Harry Potter y el misterio del príncipe, Harry Potter y las Reliquias de la Muerte. L’últim llibre va ser publicat el 31 de juliol de 2016, en forma d’obra teatral, amb el títol Harry Potter y el legado maldito, arran de l’estrena de l’obra homònima al West End de Londres el 30 de juliol de 2016. L’any 2001, s’estrena la primera pel·lícula, a la qual seguiran altres huit amb els mateixos títols que els dels llibres, un clar exemple de narrativa transmèdia.

També descobrim per internet “Pottermore” (www.pottermore.com/es), una pàgina on, a través de la lectura i accés a la pàgina, es pot participar en la creació d’aquest món màgic.

A Orlando, Estats Units, trobem The Wizarding World of Harry Potter, que és una secció del parc temàtic Islands of Adventure. Està ambientat en el món de Harry Potter i es recrea el poble i el castell mesclat en diferents atraccions. L’experiència Harry Potter és tot un univers que es viu a través de diverses plataformes analògiques i digitals on, a més a més, et faciliten una sèrie d’experiències d’usuari, algunes d’elles col·laboratives.

Fins al moment, Electronic Arts ha llançat huit videojocs basats en les trames de les pel·lícules i les novel·les. A més a més, EA va produir en 2003 un joc de simulació de Quidditch. LEGO també va produir dos videojocs: un sobre les quatre primeres entregues i un altre sobre les tres últimes, a banda de ninots i escenaris basats en les pel·lícules. Per últim,Wizards of the Coast va crear un joc de cartes col·leccionables. Tot açò sense oblidar-nos que també existeix la Pottervigilancia, una cadena de ràdio creada per Lee Jordan, ex alumne de la casa Gryffindor.

Com podem observar, Harry Potter és un clar exemple d'un tipus de relat on la història es desenvolupa a través de múltiples mitjans i plataformes de comunicació, i en què una part dels consumidors assumeixen un rol actiu en aquest procés d'expansió.

Narrativa Transmedia vs. Narrativa Crossmedia - Belén Albiol

La narrativa transmedia es un tipo de relato multiplataforma, lo que consiste en que la misma historia se cuenta en diferentes formatos, como películas, libros, videojuegos… Dentro de los relatos multiplataforma, es fácil confundir los transmediáticos con los llamados crossmedia. Pero, ¿cuáles son las principales diferencias entre estos dos tipos de narrativa en diversas plataformas o soportes?

TRANSMEDIA by Belén Albiol is licensed under a Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional License

Las narrativas transmedia y crossmedia consisten en ampliar una historia a formatos distintos, pero hay una diferencia sustancial entre ambas: en la narrativa crossmedia, la historia tiene sentido solamente cuando se ha recibido o experimentado el conjunto, la historia desde todas las plataformas en que se presenta. En la narrativa transmedia, cada formato de la historia tiene sentido por sí mismo, podemos comprender las partes de la historia de manera aislada, sin necesidad de conocer el conjunto.

Más en profundidad, el transmedia se refiere a un único universo narrativo, expresado utilizando diversas plataformas autónomas. Estas plataformas autónomas tienen un sentido pleno, aunque pertenecen a un mismo universo, por lo que no es preciso acceder al contenido de cada una para comprender la historia que se nos presenta. Además, es habitual que los usuarios colaboren en la tarea de ampliación del universo narrativo en cuestión, viviendo así una inmersión más completa en la historia. En el crossmedia, éste universo narrativo dispone de distintas plataformas por las que la historia avanza, creando así una red con variedad de estilos y autores y aportándose información a la construcción del universo narrativo, que constituye en este caso un relato único.

Un ejemplo de narrativa crossmedia lo encontramos en la saga Harry Potter, donde videojuegos, libros, películas… forman parte de un único relato, más o menos detallado en cada una de sus plataformas. Un ejemplo de transmedia sería Matrix, con cortos, videojuegos, películas y cómics interrelacionados pero con sentido pleno. También Juego de Tronos, de lo que nos hablará esta semana Marina Arias, en su entrada al blog.

Tampoco debemos confundir narrativa transmedia con merchandising o con productos licenciados. El merchandising se constituye por objetos promocionales que refuerzan las campañas de promoción, como podría ser un póster en una revista. Por su parte, los productos licenciados se relacionan con la historia, pero no aportan significado a ésta y suelen venderse, más que regalarse. Un ejemplo podría ser una figura del personaje protagonista.

La importancia de la narrativa transmedia reside en que cada una de las piezas que forman el puzzle del universo narrativo, forman parte de la historia y aportan algo al conjunto del relato, además de no estar desvinculadas entre ellas. Cada parte del relato es única y se desarrolla con las características propias de su medio -internet, ilustración, juegos, libros, cine…-, dando al usuario variedad de entradas posibles al universo narrativo.