La fanfiction fa referència als relats de ficció escrits per fans d'una obra literària o dramàtica (siga pel·lícula, novel·la, programa de televisió, videojoc, anime, etc.). Consisteix en totes aquelles obres fetes per admiradors d'una obra o saga canònica, on recreen escenes perdudes, utilitzen els personatges, afegeixen episodis i continuacions a la història central de l'obra precedent. Es diferencia de les obres apòcrifes perquè la intertextualitat és explícita en forma d'homenatge, no intenten fer-se passar per obres de l'autor o autors inicials sinó emmarcar-se dins d'un mateix cercle o univers ficcional. Tampoc no s'ha de confondre amb la paròdia, ja que el to de la fanfiction és idèntic a l'original, i no humorístic o burlesc, ni amb el crossover, on un personatge s'insereix en una altra obra. Predomina especialment entre la literatura fantàstica i de ciència-ficció i al món del còmic.
El terme naix al segle XX però s'hi troben exemples al llarg de tota la història de la literatura, ja que la idea de reprendre l'univers creatiu d'una obra aliena i desenvoluparla més enllà de l'original és una cosa tan antiga com la pròpia literatura. Tant a l'edat antiga com mitjana era habitual, especialment als poemes orals, l'addició col·lectiva d'històries, ja que el concepte d'originalitat no va assolir l'estatus vigent fins al Romanticisme. Per això el Cicle èpic, basat en l'obra d'Homer, es pot considerar el primer exemple de fanfiction al voltant d'un autor "conegut". També cal esmentar les revisions del mite d'Edip per Eurípides, Sòfocles i Èsquil.
Així mateix, des del punt de vista merament conceptual, la fanfiction pot considerar com l'adaptació contemporània del gènere literari del pastitx. és una obra artística creada conscientment seguint l'estil o tema d'una obra anterior, a manera d'homenatge, de demostració de virtuosisme o d'exercici.
En la literatura moderna també són comuns les continuacions apòcrifes d'obres. Per exemple, tant el Lazarillo de Tormes com El Quixot van tenir continuacions anònimes, igual que, més tard, passaria amb Alícia al País de les Meravelles o amb les històries de Sherlock Holmes. No obstant això, a diferència de les fanfictions contemporànies, en aquests casos els continuadors eren autors amb pretensions artístiques o econòmiques, interès que no tenen la majoria dels autors de fanfictions actuals.
Les primeres que es van produir, reprenent l'univers de la sèrie de televisió Star Trek, van ser publicats en fanzines com Spokanalia. L'abaratiment dels costos d'impressió i, sobretot, l'aparició d'Internet van suposar un gran avanç per a les fanfictions.
Les temàtiques abordades abracen des de romanç a aventura, comèdia, acció i altres, així com combinacions entre aquests en els relats més grans i complexos, moltes vegades compostos de múltiples capítols. En algunes ocasions, els fanfictions poden funcionar com a missatge publicitari o fanadvertising.
Generalment, quan es parla del "gènere" en les fanfictions això no va referit a una classificació literària tradicional del propi relat. Quasi tots els fanfictions participen del gènere literari de la narrativa, encara que hi ha casos molt estranys en que es desenvolupen en vers. No obstant això, l'ús més comú de "gènere" fa referència a la temàtica o a la trama del relat.
Una part considerable del món de la fanfiction gira al voltant de les relacions romàntiques o sexuals entre personatges, normalment aquelles no tractades en la versió original i sovint descrites amb detalls explícits. A més a més, dins la fanfiction referit a les relacions, un gran percentatge el constitueixen les relacions homosexuals, sent les parelles formades per homes les més comunes. A aquest tipus de fanfiction se la denomina slash. En el cas de les relacions entre dues dones, se les denomina femslash.
Alguns d'aquests tipus d'històries fanfictions són: Angst. (Angoixa), Crossover (X-over) (Creuament), Hurt / Comfort (H / C) (Dolor / Alleujament), One-shot (història única), Side-Story (història paral·lela), i moltes altres més. En el món dels fanfics, hi ha diferents classificacions que no són iguals a les utilitzades en les altres indústries de ficció.
Nombroses sèries de tots els gèneres compten amb aquest tipus d'obres. A tall d'exemple tenim: sèries de manga i anime japonès, sèries de televisió, llibres i sagues literàries, pel·lícules i sagues fílmiques, dibuixos animats i còmic occidentals, videojocs, lluitadors de WWE, cantants, músics i artistes.
Malgrat el nombre de relats difosos, per al gran públic la fanfiction és encara desconeguda o tractada com una manifestació literària menor. En aquesta consideració influeix tant el limitat prestigi de les obres font com la qualitat literària dels relats resultants.
Els seus defensors, però, assenyalen que molts escriptors reputats han emprat personatges i universos procedents d'altres autors al llarg de la història i que qualsevol escriptor desenvolupa el seu estil copiant als qui més admira.
Henry Jenkins, catedràtic de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i expert en la matèria, recolzava aquesta tesi ja el 1992: "La fanfiction és una forma en la qual la cultura repara el dany causat en un sistema on els mites contemporanis són propietat de corporacions en lloc de pertànyer al poble ".
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¡Comunicate!