DOCUMENTALS TRANSMÈDIA- Helena Ramon Avelino

El nou escenari mediàtic, marcat per la convergència de dispositius i creuat per les Narratives Transmèdia, ha obert grans perspectives a noves formes de producció i consum per al gènere documental. L'audiovisual clàssic, és capaç de reconvertir-se en digital i interactiu estenent un nou relat hipertextual a través de diversos mitjans i plataformes amb la participació activa dels usuaris.

El gènere documental, que ha complert històricament un paper fonamental en la cultura, adquireix ara nous límits creatius gràcies a la tecnologia. Davant d'aquest context, el desafiament per als creadors resideix en ser capaços de trobar codis narratius originals per als mitjans del segle XXI.

Un documental transmèdia parteix de la realitat per a explicar una història a través de múltiples plataformes i formats. És una manera complexa, àmplia i estesa de construir la informació i el coneixement.

Ací, el contingut es fragmenta i el consumidor ha de navegar en una xarxa de textos escrits, fotos, vídeos i registracions d'àudio. L'arribada del CD Rom multimèdia en els anys 1990 i la progressiva consolidació dels continguts audiovisuals en el web van permetre abordar les temàtiques clàssiques del documental en entorns interactius i navegables.

Si el documental interactiu va trobar a la web un espai privilegiat d'expressió, el documental transmèdia va més enllà i porta els seus continguts a altres mitjans i plataformes, buscant sempre la complicitat dels prosumidors. Els documentalistes no han tardat a abraçar les possibilitats que ofereixen els entorns interactius i col·laboratius.

Existeixen una gran quantitat de pàgines web en les quals es tracta aquesta qüestió dels documentals interactius com, per exemple, les pàgines https://medium.com/transmedia-historitelling o http://www.inter-doc.org/, que és un observatori del documental interactiu i la qual desenvoluparem a continuació.

El projecte se situa en la confluència de dos camps, el gènere documental i els mitjans interactius, i es proposa desenvolupar un mapa teòric i analític d'aquest territori. La investigació es presenta com una exploració d'un espai inèdit, poc estudiat i delimitat dins del qual s'estan generant inèdites experiències de comunicació. Aquest territori desconegut es conforma a partir de dos ingredients bàsics: el gènere documental i el mitjà digital.

Dins d'aquest context, el projecte compta amb un sòlid corpus teòric i analític i l'aplica a un conjunt d'obres representatives de documental interactiu, així com també s'encarrega d'analitzar els processos de convergència actuals (mediàtica, narrativa, productiva, tecnològica, etc.). La comunicació està travessant processos de contaminació i hibridació que trenquen les anteriors divisions acadèmiques i analítiques. La plataforma apunta precisament a indagar en un tipus de producció híbrida de la qual coneixem molt poc. D'una banda, es proposa analitzar un territori relativament verge - el documental interactiu - dins l'àmbit acadèmic. El projecte expandeix aquestes mirades a l'entendre el documental interactiu com una experiència convergent i de mescla de formats on es combinen els llenguatges i mitjans i els usuaris tenen cada vegada un paper més destacat.

A continuació, esmentarem alguns exemples de documentals transmèdia per tal d'aprofundir en el coneixement d'aquestos. Highrise és una obra canadenca que explora la vida a les grans torres que caracteritzen les metròpolis contemporànies. Aquesta producció del National Film Board del Canadà inclou un documental (One Millionth Tower), una sèrie de vídeos complementaris, un blog, diferents espais a les xarxes socials, emissions radiofòniques, instal·lacions interactives, diverses webs, una aplicació vinculada al sistema Google Street View que permet visitar torres a tot el planeta i un vídeo interactiu a 360 º Out of my Window.

El projecte està dirigit per Katerina Cizek i és que més que limitar-se a documentar un procés d'innovació social, l'objectiu de Highrise és fomentar la mobilització i la participació mitjançant l'obra audiovisual. Si bé va néixer com a documental tradicional -Katerina Cizek tenia la intenció de fer un vídeo perquè els veïns expressaren les seues pròpies propostes sobre la millora de la vida en les torres- el projecte va donar un gir de 180º quan el dissenyador Mike Robbins es va sumar a l'equip de treball: "si aquesta pel·lícula és sobre un espai en 3D, aleshores fem-la en 3D". A partir d'ací, l'explosió de plataformes i continguts va ser imparable. Highrise és una obra en xarxa que s'expandeix i adopta noves tecnologies.

D'altra banda, (Des) Iguals és un projecte de documental transmèdia que busca donar compte de les desigualtats que es travessen a Llatinoamèrica en diferents àmbits: desigualtats socials, polítiques, econòmiques, sexuals, etc. Es tracta de desigualtats i diferències que es volen reparar. Amb l'objectiu de poder pensar-les i dimensionar-les, es busca visualitzar-les i visibilitzar-les aprofitant el potencial col·laboratiu de les narratives transmèdia.

Ens trobem immersos en una nova ecologia mediàtica caracteritzada per la convergència que possibilita l'emergència de nous models narratius. A l'interior d'aquestos, els continguts comencen a expandir-se, es retroalimenten i circulen en múltiples plataformes.

En aquest context, els relats es submergeixen en un ecosistema habitat per audiències participatives, disposades a interactuar i formar part de la trama. La narrativa adquireix un caràcter transmediàtic que, a més de considerar diferents plataformes de llenguatge, assumeix allò territorial com a instància possible per narrar, més enllà dels entorns virtuals. Els espais urbans poden oferir-se com part d'una gran plataforma narrativa.

Segons el model proposat per Denis Porto Renó per categoritzar el desenvolupament de documentals transmèdia, el format anomenat de navegació territorial revesteix una valoració important "ja que aconsegueix involucrar als participants en ambients no només virtuals, sinó també territorials" (RENO, 2014).

Des d'aquesta perspectiva, pensem a les ciutats llatinoamericanes com a plataformes narratives transversals. Això implica construir una història de territorialitat expandida. Múltiples llenguatges, suports, dispositius i gèneres es posen al servei d'un ecosistema de relats convergents.

El projecte (des) Iguals ens aportarà fonaments per analitzar la incorporació del territori i comprendre els nous fenòmens comunicacionals desplegats en els espais públics de la ciutat. La territorialitat constitueix una de les plataformes posades a disposició de l'audiència d'una experiència narrativa immersiva, complexa i participativa.

I fins ací per hui. Prompte ens retrobem amb molta més informació. Bona setmana!